viernes, 25 de marzo de 2011



A la Llibreria Bertran ha tingut lloc la presentació del llibre Jordi Pujol i els Jueus escrit per Anna Figuera, amb la presencia del Molt Honorable Jordi Pujol, Shlomo Ben Amí, qui va ser ambaixador d’Israel a Espanya i notable polític de l’Estat d’Israel en un acte guiat per Josep Cuní i amb la assistència de tant públic que la sala no donava a l’abast per acollir-lo.

L’obra d’Anna Figuera, sorgida del projecte d’una tesi doctoral, desenvolupa la faceta del que va ser president de la Generalitat (una de les moltes que té, tal com ha destacat l’editor del llibre Josep Lluch), de lectura àgil i interessant, ajuda a conèixer millor les bases que ha nodrit el nacionalisme de Jordi Pujol, sempre – com destacava també Ben Amí – des d’un esperit intel•lectualment crític, i amb una visió europeista i cristiana. (El mateix Jordi Pujol s’ha definit a si mateix com a cristià, nacionalista català, demòcrata i europeu)

En un acte on l’amplia i variada personalitat de Jordi Pujol s’ha vist d’una o una altre manera definides per tots els participants de la presentació, i on persones de la talla intel•lectual del mateix Pujol o de Ben Amí han tornat a brillar amb les seves reflexions entorn a temes com la construcció de la nació i de l’estat, la voluntat de ser, la qüestió palestina, l’origen de la creació de la nació jueva, el país que va ser base del que després seria l’estat d’Israel i els aspectes que fan tant important que una nació tingui estat, citant Jordi Pujol el que deia Saint Exupery: “Tant important és el perfum com l’envàs” ( no ni ha prou amb tenir una cultura, una llengua, unes institucions, una història, cal l’envàs que significa ser un Estat); i al fet que no es pot esperar que les coses es facin soles, sinó que cal actuar per assolir-les.

Dins la profunditat dels temes que s’han tractat no ha faltat la recurrent comparació entre Moisès i Pujol (la portada del llibre mostra a Pujol al mont Nebo contemplant la terra promesa), a la que Pujol s’ha negat recordant que  Moisès va ser un “gegant gegantí” que va transformar un grup de persones acabades de sortir de l’esclavitud a un país estranger  en una nació, a la que va dotar de esperit, ànima, sensibilitat i normes; i qui a més a més va deixar per a la humanitat el llegat d’haver instaurat també el monoteisme en el plànol religiós.

L’acte que ha durat hora i mitja, ha sigut una veritable exhibició de la capacitat intel•lectual i política tant de Shlomo Ben Amí, com de Jordi Pujol; de la capacitat pel guiatge de Josep Cuní i de la vibrant capacitat d’Anna Figuera per fer realitat aquest projecte i aconseguir que la seva presentació tingués els nivells que ha assolit.

Dolors Garcia
Dijous 9 de març 2011

No hay comentarios:

Publicar un comentario